M´HEU DE PERDONAR

Continuo sense trobar la màquina de fotos i és vital perque en la de blogs que he fullejat, l´imatge la trobo molt important i més impactant que la lletra. M´enrotllo com una persiana i sóc la primera que si hi ha poca foto o no gens, i molta lletra abandono. Vos demano mil perdons

No, de veritat,no mos desesperesem!!!

Si de veritat, vos ho dic,però millor m´ho dic a mi.He fet cosetes, però no trobo la càmara i això a mi em pot fer desesperar.Fa massa dies que no la trobo i això em te com a boja, o es que jo ja estic boja de naturalesa ?, la questió és que no puc fer fotos de res, ni recordar com es pujen.D´aquí a no res hi ha examens i no ho sé no m´acabo de centrar. Estic removent-ho pel cervell que és lo que faré, per on tiraré. La veritat és que ho trobo tot una mica incompatible.Estic perdent positivitat.Bé lluitaré perque no passi.Demà serà un altre dia.

No nos desesperemos!!!