Moviments i somnis

Be, avui he entrat via ràpida pel blog de la Jusi, i he vist que el meu estava per alli i no m´he resistit a fer-ne cinc cèntims. Aquest any voldria movilitzar-los una mica ,però ja hi som altre cop a posibles promesas incumplidas. He de millorar els meus recursos tecnològics i disposar de més temps. Espero que aquest desig es cumpleixi. Fins pronte.

Otro intento

Intentaré subir otra foto, sepan que me cuesta, pero mis ganas lo convertiran en cotidianidad y al final se veráclaro lo que quiero. No les doy noticia del tiempo que tarde. Es uno de los misterios de la vida y es que cuando se quiere hacer más cosas que horas hay en el día la cosa presenta problema o ¿no?

COMO NUBLAO

Perdonad que la cosa se ve como con niebla, pero es que las máquinas son más independientes de mí , que mis hijos. O si no juzguen.

Pequeños problemillas, que son el jugo de la vida

Si vaya que soy una toca botones, lo quiero perfecto , pero no hay suficiente práctica. Se`´ais , que detrás del telón, estoy en ello

El milagro de las reapariciones más el elemento tiempo

Bien de nuevo aquí,ahora con la mecànica un poco más cercana, como el vecino del cuarto cuando te ha pedido leche alguna vez y te ha sonreido. A ver si os puedo subir las fotos de cosas hechas por mí.

Miracle

Si un miracle. Ja tinc la càmara, usb i trobo que m´aclariré per a pujar fotitos d´alguna de les meves creacions. Per això dic que és un miracle

Hola i felicitats i bon any

Estic molt contenta perque ja he trobat la càmara de fer fotos. Només heu de tenir paciència uns dies més perque el divendres tinc un examen la setmana que be em posaré en lo de les fotitos i a relacionar-me en blogs, que la blogosfera és de sucre

M´HEU DE PERDONAR

Continuo sense trobar la màquina de fotos i és vital perque en la de blogs que he fullejat, l´imatge la trobo molt important i més impactant que la lletra. M´enrotllo com una persiana i sóc la primera que si hi ha poca foto o no gens, i molta lletra abandono. Vos demano mil perdons

No, de veritat,no mos desesperesem!!!

Si de veritat, vos ho dic,però millor m´ho dic a mi.He fet cosetes, però no trobo la càmara i això a mi em pot fer desesperar.Fa massa dies que no la trobo i això em te com a boja, o es que jo ja estic boja de naturalesa ?, la questió és que no puc fer fotos de res, ni recordar com es pujen.D´aquí a no res hi ha examens i no ho sé no m´acabo de centrar. Estic removent-ho pel cervell que és lo que faré, per on tiraré. La veritat és que ho trobo tot una mica incompatible.Estic perdent positivitat.Bé lluitaré perque no passi.Demà serà un altre dia.

No nos desesperemos!!!